El passat diumenge, Canal 9 va estrenar la sèrie “L’Alqueria Blanca”, una sèrie que pretén ser el producte televisiu estrella de la cadena pública valenciana, i què ha estat una gran aposta i una gran inversió. La sèrie, que fins i tot ha estat anunciada en tanques publicitàries, s’estrenà amb un 12,3 % de share, percentatge insuficient que no arribà a cobrir les expectatives de la productora. Primer que res vaja davant el meu suport a tota iniciativa àudio-visual que utilitze el valencià com a eina comunicativa (i més tractant-se d’un projecte tan ambiciós).
Però malauradament si hui escric no es per a congratular-me pels resultats, ans al contrari. La sèrie de primeres, no només no és íntegrament en valencià (ja, ja sé que demanar-li a la televisió valenciana que faça una sèrie televisiva tota en valencià és un desgavell) sinó què, a més a més, fent al·lusió a l’objectiu de reflectir fidelment la realitat de l’època (1964) perpetua un estereotip social i lingüístic que jo com a valencianoparlant i com a valencianista rebutge de fit a fit.
Estic parlant, com supose que alguns ja haureu imaginat, del fet de que quan hi ha un castellanoparlant en escena i 35.000 valencianoparlants, de sobte tots ells es passen a la llengua de Cervantes (fenomen conegut com “Hábleme uste’ en cristiano autoinducido”). A més resulta curiós com en este poble de l’Alcoià on té lloc l’acció hi ha una abundant quantitat de castellanoparlants (veritablement açò respon a l’objectiu de “reflectir fidelment la realitat de l’època”?) que fan que els valencianoparlants és claven el valencià pel cul cada volta que apareixen en escena. La trama de la sèrie sembla que ser tan original com “xiquet pobre i xiqueta rica de families enfrontades, s’enamoren bojament” endevineu en que llengua parla la xiqueta rica? Per tant endevineu en quina llengua parlaran els amants? Si tota la trama gira al voltant d’estos dos personatges, endevineu quina serà la llengua predominant del serial als propers capítols? En fi, res de nou, una més que afegir al sac de “Matrimonis i patrimonis”.
Però la meua reflexió és la següent, fa un temps sembla que al País Valencià, almenys en algunes comarques, s’escomença a vore com una cosa normal que u que parla valencià i u que parla castellà dialoguen cadascú en la seua llengua sense cap problema, per fi sembla que el valencià ocupa un lloc d’igualtat en la societat front al castellà (com ja dic només en alguns casos, sort que cada volta semblen ser-ne més) per tant perquè des de la nostra televisió se’ns insisteix serial rere serial en els següents estereotips?
1.- Quan un valencianoparlant es troba amb un castellanoparlant la conversa és en castellà.
2.- Els rics parlen castellà, els pobres parlen valencià-
3.- A poc a poc els personatges valencianoparlants van restringint l’ús del seu valencià capítol rere capítol.
Perquè? Perquè des de la nostra televisió es dona cobertura a que es seguisca pensant d’esta manera que atempta contra la igualtat i la llibertat d’expressió? Perquè la nostra televisió vol que seguisquen existint valencians de primera i valencians de segona? Perquè quan sembla que el valencià comença a ser vist com a llengua de prestigi es dediquen a fer sèries on els valencianoparlants son llauradors i gent del camp sense estudis o families que s’avergonyeixen d’utilitzar-lo fora de casa i només l’empren en l’àmbit familiar?
Quan tindrem una serie íntegrament en valencià on els protagonistes siguen metges de prestigi o advocats? On esta, senyors de Canal 9, senyors del PP, ixa intenció de “reflectir la realitat”?
